Tancat per vacances

Disculpin les molèsties, i Bones Festes a tothom!
Petons & abraçades

pd. De vacances breus o fins qualsevol dia d'aquests... !

Secret

No existien els mòbils, es vivia a casa els pares, s'estudiava COU i la facultat funcionava amb el "Pla Vell". Els tupés triomfaven, el jersei o motxilla Mistral eren la hòstia, les arracades enormes t'espatllaven les orelles sense ser-ne conscient, i amb les primeres festes de nit provaves l'alcohol i et pensaves amagaves secrets als pares.

Durant els feliços tres mesos de vacances - com a bon estudiant - el tal Nico "s'havia quedat" amb ella, en secret. Només la coneixia de passada, de nits qualsevols, en un lloc de costa qualsevol. Hi parlaria alguna vegada, amb ella i amics, i prou distret com per acabar de gaudir de l'estiu a tutti pleni, posposaria el festeig per a l'inici de curs, assegurat com n'havia aconseguit el telèfon i altres dades més o menys rellevants d'ella.

Quan la tardor tot just començava a canviar els colors i la ressaca de l'estiu es diluïa, es va recordar de la noia i va marcar el telèfon, l'únic que existia i tenia, el de casa els pares. Hi era i s'hi posava. En to misteriós li va fer saber la coneixia, i en joc detectiu que la observava. Adonant-se de l'absoluta sorpresa o ignorància d'ella, es recreava en l'anonimat de fer-se interessant. I ho aconseguia. I el joc consistiria en anar trucant, deixar que ella es deixés anar, xerrar de qualsevol cosa, i penjar fins la pròxima, mantenint el misteri. Mantenint el secret.

Però fins al Nico més pacient o juganer, li podien les ganes o li començaven a guanyar les ganes. Un dia, deixant-la xerrar per escoltar-la com sempre, sentia la necessitat de comunicar-se i poc a poc li explicava algunes coses, com que l'havia vist a través de la finestra rodona de la porta de la facultat; que ell vivia a Sant Cugat o que tenia un Golf. Que fins i tot l'havia observat sortint de classe... i que què tal si es trobaven al Juan Sebastián Bar. I era llavors, i només llavors, quan ella entenia, ja que estaven de confidències, havia de dir-li alguna cosa com si m'has vist entrar i sortir, m'hauràs vist arribar i marxar amb una Impala Verda. De paquet. I això de quedar..., per cert, Juan Sebastian Bach...? El carrer? Per allà la plaça rodona?... No el conec.

El bar no és al carrer Juan Sebastian Bach.
No he vist la punyetera Impala, nada menys que Verda.
I alguna cosa m'he perdut de l'estiu aquí...

El Nico deixaria de trucar...

20 anys després, ella ja el coneix.
El Juan Sebastián Bar.
Del Nico de Sant Cugat i Golf... Ni idea.

Secret.
Secrets.

pd. B, pls give A all my love, & know she's got yours :) Tonight's for you both. xxooxxx.

Per deformació professional (o les dues cares d'una moneda)

T'han convidat. T'has de treure les sabates per entrar. Sabut era i sense pensar fas com la resta, deixant-les de qualsevol manera a terra per les presses a trepitjar l'absoluta meravella que tens davant. Evident s'hi entra per la terrassa. Així calculant, a primer cop d'ull, uns 20 metres. A estrenar. Tot fa olor de nou; les fustes brillen impecables, les zones blanques encara són molt blanques, les cremalleres desfilen suaus, els fogons enlluernen tant com els múltiples electrodomèstics i no s'aprecia una sola gota de pols, brutícia o desordre. T'adones d'algú que olora el sofà i s'excusa dient per deformació professional. Tot ha estat aprofitat i cada racó és útil; escales calaixos, terra magatzem, pufs armaris, i llit que amaga vàter. Això promet, més quan ara sona música DJ Chill Out per acompanyar la vetllada. Tot és moment.

T'han convidat. T'has de treure les sabates per entrar. Sense ser evident ho fas seguint les ordres amagades darrera d'un si us plau, deixant-les perfectament alineades davant la porta, per si de cas, imitant l'inquilí. Estrany s'hi entra des de la terrassa, més concretament patí comunitari a l'àtic. Així calculant a primer cop d'ull, uns 70 m2. Sense ser vell, és antic. Suposada modernitat d'espais compartits, cuina, menjador, sala d'estar, dormitori... fins que el tour et porta al bany de mida desproporcionada; i acabes deduint és normal que sigui tan gran, per ser que és l'únic espai per guardar intimitat. El caos és l'amo. Començant per un ordre tan sols aparent de mobiliari suposadament estudiadament ben col·locat, passant per barreja de mobles, colors i objectes mil, i acabant pels detalls que es delaten en descuits de cendrers sense buidar, catifes negroses o raspalls de dents alias plumero. Allò no promet i només falta que ara soni música DJ electrònic per acompanyar la vetllada. No és exactament el moment.

　

Peus descalços, somniar per uns moments et fa oblidar qualsevol abisme de fred. Des de què en faries, fins a què faries. Banyat de converses agradables, somriures i una copa de cava per celebrar-ne el comiat, com el comiat en inici de viatge. Ja navegues, només de l'ambient i sentir el mar sota els peus.

Peus descalços, solucionar el sopar amb unes improvisades aletes de pollastre congelades no fan més que recordar-te que comences a tenir fred. Més encara si a moments t'adones que l'acompanyant resulta ser una espècie de Jack Nicholson a Mejor... imposible, però sense la gràcia de Jack Nicholson.

Els minuts passen sense adonar-te'n. I quan és hora del real comiat, et tempta amagar-te perquè se t'enduguin. Encara que al dir-ho, es perdi l'encant fent-te saber que no cal que t'amaguis, que se t'endurien a gust només demanar-ho. I conclous amb un immens sincer gràcies i un somriure, que de fet, per avui, ja has decidit aquest somni arriba fins aquí.


Els minuts simplement no passen. I no veus l'hora de fotre el camp d'allà. Quan l'acompanyant ha acabat de clavar-se totes les aletes de pollastre i el mires atabalada mirant de fer-li saber el ketchup encara resta al costat del llavi, per no mencionar a la samarreta. Quan ja has decidit deixar-ho córrer i deixar-lo sol perquè faci a gust la digestió. Llavors, és quan comença a explicar aquella és una nit de comiats. Demà s'embarca de patró d'un catamarà de luxe nou a estrenar que llogaran a 20.000 € la setmana. Touché. Bon vent i barca nova.

Avui al bar, converses s'han creuat.