MANswers... (?)

La nocturnitat, quan es converteix en distracció televisiva, aporta grans dosis de cultura humana a través de programes diversos; late shows majoritàriament importats. El meu preferit, sense cap mena de dubte, és “Ciudades del Pecado”. I ho és pel seu conductor i protagonista, el sonat britànic que s’ha convertit en el meu ídol: Ashley Hames (Cuatro / Energy).

Un dia d’aquest vaig poder delectar-me amb una altra perla de documental -  o de similar format; amb igual sentit de l’humor però amb una quota de surrealisme que traspassava fronteres. Man Answers.

Primera pregunta a resoldre: Si et trobes amb un pistoler de carrer, on és el millor lloc perquè impacti la bala de manera que et perjudiqui el mínim. Simulacions teatrals diverses i Oh! Conclusió seriosa: el braç. Nois, si mai us trobeu en situació, demaneu temps al pistoler per col·locar-vos i ajudeu-lo a apuntar. Salvats.

Segona pregunta: Es pot enganyar l’alcoholímetre? Mastegar xiclet, passar-se per la llengua una moneda de cèntim durant una estoneta, i alguna cosa més per sentenciar que no, que es pot enganyar... és clar que es tracta d’un programa nord-americà amb doble moralitat moralista...

Tercera pregunta: Com de durs són els pits de silicona? (El títol arriba en veu en off mentre una noia en bikini somriu a la càmera). Un tio immens es tira sobre una pròtesi mamaria i no passa res. Després segueixen amb simulacions vàries de maltracte físic a la mateixa pròtesi, fins que per fi! Troben a què no és immune! A un dispar de bala.... resulta que llavors entra per una banda i surt per l’altre. Mal rollo, l’ha foradat.

Què és més fort, una bala o un sable de samurai?

Quines són les utilitats de la orina pròpia? (documentat amb experiències diverses, fins de llunyanes civilitzacions).

I per fi, Els pits operats floten? Dues atractives noies, és clar una operada i l’altre no, però totes dues, de nou, en bikini, faran de conillets d’índies nadant en una piscina fins a arribar a la part fonda i comprovar si s’enfonsen o no. Atenció per a navegants: els pits operats no floten; els naturals sí! Visca el natural!

Aquesta la provo. A veure si floto... 

(No és d’avui però cola) Fútbol de barri.

(Rising)

Dels bars de barri de tota la vida, regentats ara per noves generacions internacionals, tant se val quines. A qui pogués pensar “quina pena” si de cas s’hagués perdut el suposat “encant” dels amos o mestresses nacionals, que deixi córrer la nostàlgia i descobreixi que, com sempre i amb tot, segueixen havent-hi bars que no valen la pena o altres bars que sí. Perquè són bars autèntics, perquè els nous inquilins ho fan bé, com qualsevol altre emprenedor que la pifia o no, i perquè l’ambient ho diu. 

Avui posen futbol a les mega pantalles repartides. I no hi cap una agulla.

Cartells antics vintage d’anuncis de Coca-Cola a la paret. Altres taules amb logotips d’Estrella Damm – “la teva”. Sofàs de dues places al segon pis en forma de loft obert, folrats de tela motius escut barça. Taules baixes de centre de vidre, tamborets  i cadires metàl·lics, i més taules altes de fusta. Vorágine decorativa.

Les amigues que al fons no miren partit, però tampoc és perquè xerrin. S’entretenen amb el mòbil i de tant en tant comenten alienes al voltant.

Els germans – que ho han de ser per semblança – esquifits de prims estant als seus 30 llargs potser castigats, recolzats a la barra en hipnòsis partit i no creuar paraula.

Una de les parelles de gent gran del barri més conegudes; vaja per ella. Ell sembla sortit del cau. La comanda a les 10 de la nit: torrada amb melmelada i cafè amb llet per a ell, copa de vi per a ella. El cambrer mig despistat mira d’atreu-re la seva atenció per preguntar i acaba per recórrer a la noia del costat que els avisa... el cambrer només volia saber si blanc o negre. Avui va de tinto la cosa (a part de torrades amb mantega i melmelada).

El perico perdut entremig. Ous amb bacon, patates i pepitos de llom, tan real com les torrades. I després whisky que ha escollit mirant atentament els estants de darrera la barra – concretament la part central al costat de la caixa – els dóna posicionament... als whiskys i altres més licors “bons i cars”.

I el grup de joves establerts als sofàs – barça; i la veïna que treu el cap per saludar i tothom es gira per mirar; i la zona de fumadors fora; i la parella despistada que deuria buscar lloc tranquil per prendre alguna cosa i avui s’ha equivocat de lloc. ... I no ens oblidem del molt honorable president en funcions de la comunitat de veïns (edifici de pisos llogats...), que manté actitud de presidència impertérrito com si de la llotja es tractés, dels que no poden tenir passions perquè “no toca”. Vorágine de persones o personatges.

I les passions que mouen masses. I els bars de barri autèntics.

I el murmuri constant sobresaltat per crits d’eufòria o indignació. 

Autèntic i real; como la vida misma.