Una tema porta a l’altre i ens trobem immersos en una conversa en la qual es tracta de posar-nos preu. El preu de la nostra prostitució, o la del nostre cos. Com a tal subhasta, i perquè ja veníem parlant de 6 milions d’euros, aquesta és la xifra inicial per la qual tothom es manifesta perfecta, i absolutament capaç, de vendre’s per una nit de sexe que pot incloure qualsevol cosa; sense restriccions. Tothom menys un/a que es qüestiona en un "depén", l’aparença física de qui paga.
És tal el convenciment general que la xifra comença a baixar. És més, i per menys! Per 4 o 5 també ho faria. I per menys encara! Per 2! I per 1 milió d’euros també. Xifra màgica on ens aturem per proposició indecent. Aquí n’hi ha que s'acomiaden dels amics. I no em torneu a veure!
I de la parella; Jo et deixaria fer-ho. Resposta: I després no en veuries un duro i t’engegava. Silenci a la sala... D’això se’n diu "bon rollisme parejil".
El silenci és trencat de seguida per xivarri de diàlegs creuats cadascú-a-la-seva-bola. El/la que segueix qüestionant-se l’aparença física de qui paga; els que han continuat baixant i ara es mostren capaços de vendre’s per 500.000 euros; el que parla de càlculs fets que asseguren l’import ideal per poder viure de renda són 1 milió 800.000 euros. I el que també deriva la conversa per avisar als interessats que a les Rambles per 20 euros sembla et satisfan, o alguna cosa de satisfer amb o per l’orella... ens hem perdut. I algú avisa, i si de cop ara mateix, algú vingués i ho proposés? Tots venuts.