lunes, 18 de octubre de 2010

El trio maravillas

Una vegada, en un acte de protocol qualsevol amb alguns amics i altres amics dels amics, m'assenyalaven una parella d'uns quaranta llargs, dona i home, alhora que m'explicaven que eren "la Carme i el Lluís, i avui falta el Pepe, el tercer de la parella". És a dir, del trio. Vivien en trio estable com qualsevol altra parella estable; compartint pis, llit de dos metres d'ample, vespres, festes, vacances i tota la resta. Formaven un nucli familiar.

Quan es rodejaven de tercers, si es tractava de la gent "de la seva més confiança", els quals coneixien de sobres la seva condició de trio, actuaven amb tota la seva normalitat i podies veure a la Carme ara agafant la mà del Pepe, després deixant-se fer una carícia pel Lluís. O bé tots tres comentant assumptes diaris tan com banals o logístics sobre qui dels tres portaria el cotxe de la família a passar la ITV.

Si en canvi els tocava socialitzar amb gent tan sols coneguda, de la feina, compromisos, o amistats només en fase de naixement, la Carme i el Lluís eren la parella oficial, mentre el Pepe quedava relegat a "un amic", o en tot cas l'amant de la Carme per a aquells que preguntaven massa sobre el "sovint" contacte o relació entre tots dos.

La seva relació sentimental a tres bandes estava tan consolidada que ells la vivien com qualsevol altra normalitat, només que - és un hipòtesi - la prudència davant certs perjudicis o simplement la mandra a escoltar intransigents o donar explicacions als curiosos, els havien fet arribar a aquesta, per ells, còmoda manera de viure, i de mostrar-se davant la societat. Ni la més mínima idea de què se n'ha fet del trio; potser la Carme s'ha separat del Lluís però no del Pepe, o potser s'ha separat de tots dos i ara està amb un, només un, Joan. El què podria ser - una altra hipòtesi - és que fossin, hagin estat o siguin encara (o no) "dels primers trios que van existir" a la societat. Tal com "les primeres parelles divorciades", o "els primers matrimonis homosexuals", o "les primeres famílies mono-parentals".

Hi ha un dubte en tot cas que ve de l'enamorar-se entés des de les més profundes entranyes; el que se't menja sencer i se't beu d'un sol glop. Una vegada vaig escoltar que era possible estar enamorat de dues persones a la vegada. I una altra vegada que només podies estar enamorat d'una sola persona al mateix moment. De qui estan enamorats la Carme, el Lluís i el Pepe?

4 comentarios:

Unknown dijo...

Estic molt intrigat per aquest misteriós nou blog (o bloc, el debat pot ser etern). Espero poder continuar llegint reflexions tan interessants i ben escrites. Quina "Alegria" (amb majúscula inicial, pel bar o perquè l'alegria és molt gran) haver fet aquesta troballa, suggerida com qui no vol la cosa a través d'un e-mail que gairebé acaba a la paperera per sospitós. Sent fidel al bloc (o blog), mantindré el misteri identitari (ai, si em senten els de Ciutadans/anos [sobtetot això últim, després de la barra inclinada]) i m'identificaré com a... Hòstia, no es poden deixar comentaris anònims! Jo que anava a firmar com "el Cagador Justiciero" en sentit homenatge a l'Eugeni/o...

BUENAS NOTICIAS dijo...

Eoooooo, felicidades por el blog!!! Genial el título y el subtítulo... la cosa promete!!!!

Y genial la historia del trio, me quedo con la pregunta final porque, ¿es posible estar enamorada de dos personas a la vez? Who knows?

Un beso enoooooorme.

Unknown dijo...

Després d'un comentari una mica "tonto", com tu vas dir, em vaig deixar de comentar que em van colpir aquestes paraules: "el que se't menja sencer i se't beu d'un sol glop". És cert, els enamoraments se't poden "empassar-se" emocionalment. Jo crec que es poden estimar dues (i moltes) persones alhora, però no es pot estar enamorat amb aquesta intensitat de més d'una persona, o si existís alguna cosa similar crec que el cor sempre s'acabaria decantant per una de les dues. L'enamorament veritable és sinònim d'obsessió, però vés a saber, potser es pot estar enamorat d'una "situació", d'un arranjament particular, en què un comparteix vivències emocionalment fortes amb dues persones. No ho sé...

Bar Alegria dijo...

Vaja, que ens quedem amb el dubte.

Lo meu era "tonto", els comentaris m'encanten tots i espero segueixin! I gràcies ;)