domingo, 13 de febrero de 2011

Zapatero a tus zapatos


Una professió vindria a definir-se a grans trets com una ocupació que requereix un coneixement especialitzat, una capacitat educativa adquirida, control sobre la feina i organització pròpia. La resta serien aficions, que potser, amb l’experiència, aprenentatge i dedicació, s’acaben convertint en professions. Però d’entrada, professionals i aficionats.

Un mentider professional és el que viu de i en la seva pròpia mentida, fins al punt que la realitat queda distorsionada i tothom se’l creu. Els mentiders aficionats són d’aquells als quals se’ls aplica allò de “antes se coge al mentiroso que al cojo”.
 
Ja, i en aquest cas amb reserves perquè ni als aficionats se’ls destapa sempre ni els professionals queden immunes a la llarga o a la curta, però el tema no anava per aquí... 

Quantes vegades hem volgut arreglar una cosa per acabar espatllant-la més encara i finalment haver de recórrer al professional que preteníem “estalviar”?

En conec a un que es creia capaç de poder gestionar tot el tema legal d’aspecte administratiu dels béns de la seva nombrosa, acabalada i multi-propietària família; des dels impostos, fins al control de despeses i combinat amb la seva “real” professió d’arquitecte. Al cap del temps, quan van començar a despertar-se els dubtes i se’l va relegar de les funcions per cedir-les a una gestoria professional, era massa tard. Havia portat a la família a la ruïna.

I quants exemples més se’ns poden acudir? En general, sembla de prou sentit comú afirmar que un professional no només ho farà millor que un aficionat, sinó que a més, ens acabarà costant menys (energia, desgast i diners). Però això és com dividir a la gent entre els que pensen “costa” o “és una inversió”.

I tu, ets dels que “gasta” o “inverteix” a la, i en la, vida?

 

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Doncs, des del mirador de collserola, no se que dirte, depen saps?, malauradament no sempre els professionals responen a les expectatives que hi tens posades. Jo, més d'una vegada, m'he arrepentit d'invertir, i també confeso que de vegades també m'he estirat dels cabells per no haber-ho fet...c'est la vie. Si puc, m'agrada ser autosuficient.

BUENAS NOTICIAS dijo...

Se me ocurre una pregunta, darling, ¿hay alguien que no viva en su propia mentira?... El tema da para un ratito, supongo ;-)
O para un nuevo post.
Beso gordo!!!!

Light yourself a candle dijo...

La vida es una inversió fins al final.
Quans falsos professionals han acabat creient la seva propia mentida. Normalment el temps posa les coses al seu lloc, pero a diferencia de les pelicules, a la vida real a vegades guanyen els dolents.