T'imagines? (Primera part)

T’imagines fent un salt i acostar-nos fins poder tocar les estrelles?

I que fossin petites llumetes que poguéssim agafar amb els dits per acaronar-les.

I t’imagines que les ciutats suressin?

Caminaríem sempre suau sobre els camins dels núvols.

I trepitjaríem així, ... suau..., com ho fan a la lluna. Oi que ho fan així a la lluna?

Si.

I si visquéssim al mar, quan anéssim en vaixell voldria dir que estaríem a la terra.

Les sirenes existeixen?

Si, però no es deixen veure.

Doncs a mi m’agradaria veure’n una.

A mi també.

Sabeu com es diu aquella línia allà al fons? Es l'horitzó.

L'infinit per no deixar mai de imaginar.

Què és l’infinit?

***

T’imagines que poguéssim saber sempre on estem? Com una espècie de brúixola que a més de dir-te en quina direcció estàs mirant, et digués el punt exacte de la terra on ens trobem. Fins i tot, t’imagines que tu poguessis saber en tot moment on estic jo? O més fins i tot, que poguéssim parlar sense veure’ns? I ja que hi som, podríem tenir alguna cosa que ens permetés veure’ns l’un a l’altre sense estar un al costat de l’altre. Ni tan sols a la mateixa casa, ni al mateix poble,...

A mi m’agradaria encara més, no només veure’t, sinó també veure el què veus tu. I que poguessis guardar el què veus per després veure-ho junts i tantes vegades com volguéssim.

Ara m’agradaria veure com ha crescut el bosc. Segur que ja és tot verd de nou. T’imagines que poguéssim veure’l, Ara, Aquí? També m’agradaria saber què se n’ha fet de la Laia... què deu fer? Estaria bé poder-hi xerrar mentalment, virtualment saludar-nos. És més, a tres o quatre o cinc bandes, amb més amics tenir xerrades màgiques, irreals. O reals però no calgués anar-los a trobar o enviar-los correspondència. Més que res, que aquesta fos més ràpida. Que poguessis avisar-los  que tens ganes de veure’ls i rebessin els teus desitjos a l’instant en comptes de dies i dies després.

T’imagines poder saber com és l’altra banda del món? Sense haver d’esperar l’eternitat del viatger d’anada i tornada? I que no deu ser el mateix; m’agradaria veure-ho jo encara més que escoltar els relats del viatger.

T’imagines que es pogués caminar per la lluna? O descobrir tots els secrets del fons del mar?

T’imagines portar a casa aquells que vam sentir tocar a la plaça del poble? Per poder-los tornar a escoltar, o de fet, escoltar-los sempre que volguéssim i sense que costés res! Ja que hi som, m’agradaria estalviar-me el temps d’anar al mercat i tornar carregats fent patir esquena i mula. T’imagines poder escollir entre milions de varietats de tomàquets sense aixecar-me d’aquesta cadira? T’imagines poder escriure una carta sense acabar amb els dits banyats de tinta?

T’imagines imaginar que algú o alguna cosa pogués fer real tot el què som capaços de imaginar?

***

Què és l’infinit?