jueves, 6 de octubre de 2011

Such a Wonderful Life. Re-comencem.

Envoltats de gent. El frenesí de vida els havia portat a un ritme de vida on els moments secrets, de silencis, de pauses, calmes s'havien fet cada vegada més escassos. Per no dir quasi del tot.


Com a individus, s'havien vist immersos en projectes que també per decisió i voluntat, els havien aportat grates satisfaccions - alhora renuncies conscients. Sense haver-hi faltat alegries o gaudir, i els somriures, o riure istriònic, també hi havien tingut lloc les angoixes o estrès transformats o manifestats en forma de úlceres, taquicàrdies, i similars atacs de salut ja física. Conscients decisions de ment o cor?


La roda rodava cada vegada més ràpid... i fins alguns començaven a coquetejar amb substàncies que potser per vicioses, no necessàriament prohibitives com a tals, sí ho serien per a ments que començaven a estar massa perdudes per saber on eren o recordar què volien realment. Per a ells i el seu entorn.


N'hi havia qui fins i tot sense adonar-se'n, s'havien oblidat d'ells mateixos, per deixar-se arrossegar pel torrent de ritme trepidant; per deixar-se anar en l'adrenalina d'una falsa il·lusió o escapatòria instantània; o per perdre's en els camins dels reptes, desitjos o somnis. Fins algun agosarat havia afirmat un dia que ja havia somniat prou; I que no volia tornar-ho a fer.


Solituds no reconegudes, ànimes social-aparentment d'èxit, super-womans y super-mans de falç còmic, vides de tristesa - conveniència, ...


La BONA NOTÍCIA és que, de cop, tot aquella boràgine que els feia caure si de cas cada vegada més fons o feia anar més lluny (d'ells), veia la llum en forma de dir prou per a moltes d'aquelles persones de cor. Aconseguien fer un stop i trobaven el moment. Com tants altres que tindran a la vida, i que és de suposar, confiar, tindran més memòria per recordar no oblidar-se'n mai més. Més o menys seriosament, de més o menys forma transcendental...


Moments per aprendre a dir no, i moments per al sí sense pors ni dubtes. Per saber-se els límits; moments per trobar temps, moments per voler ser pares, per voler casar-se, o moments per separar-se, per treure's escuts, o per passar dols.

Moments per aventurar-se a engegar un negoci, per escriure i veure com es fa realitat la publicació d'un primer llibre; moments per ser una mica egoistes per variar, o molt més generosos del què haguessin pogut imaginar. Moments per saber dir un t'estimo. Moments per compaginar, per trobar espais, per compartir, per retrobar, per organitzar el què venia de gust des de feia temps fer.


Moments per xerrades, per amistats, per família, per tornar-se a enamorar, per nous reptes personals o professionals. Moments per recuperar la il·lusió. Moments per instal·lar-se en noves aficions, o conèixer noves formes d'entreteniment. Moments per reconèixer, en realitat, volien seguir somniant, com a motor de vida per aconseguir. Moments per re-prendre. Re-aprendre. Re-començar.


Com re-inaugurar un bar. I amb alegria.

I arribats al moment,
ens adonem de fet només som al inici del camí,
que no en resta cap rancor,
i ens queda molt a dir,
d'aquest nostre camí a seguir; escollir....

Decidir.

A tots aquells, vosaltres, valents que heu sabut trobar el vostre moment, moltíssimes felicitats a tots! I que per molts anys!

Milions de petons i mig.
http://www.youtube.com/watch?v=1TB1x67Do5U&feature=mr_meh&list=PLB5CC47E3C91A484D&lf=plpp&playnext=0

Esto también es una buenísima notícia ;)

No hay comentarios: