T’imagines? (Segona part)

Avui m’han parlat d’un curs de creativitat. Com a estudi o tècnica per allò de que es tracta d’una habilitat o actitud que es pot aprendre sempre i quan tinguem predisposició a trencar paradigmes i ser capaços d’observar l’entorn des de “noves” perspectives.

Tot depén des del punt de vista des d’on es miri.

Imaginació + coneixement; m’han explicat com a fórmula. Com més sé, més idees puc tenir. I per qüestió de probabilitats, a més elucubracions, més possibilitats de que n’hi hagi de qualitat.

Quantes coses encara a conèixer... aprendre... i a imaginar.

***

T’imagines poder-nos tele-transportar? Anul·lar l’espai (per suposar temps) que queda entre dues persones en un moment determinat, tancar els ulls i estar junts en qüestió d’un “click”.

Per no parlar del viatge en el temps. I poder escollir cada nit, al anar a dormir, quina època vols somniar en viu; passejar-nos entre dinosaures, observar les parades de mercat d’un poble medieval darrere les muralles, o participar d’una bacanal grega...

I cap al futur? T’imagines poder saber com serà? Què en serà de nosaltres i els nostres?

T’imagines poder enviar sensacions? T’envio l’olor del nou perfum que em vull comprar a veure si t’agrada. T’envio el gust dels tomàquets que he trobat al super perquè vagis fent boca de bons que estan. T’envio el tacte del petó que t’estic fent.

També m’agradaria saber d’un armari on penges la roba bruta i prement un botó, sortís a l’acte neta i planxada. O un cubell de la brossa intel·ligent que seleccionés de per sí les seccions de reciclatge i fins els canalitzes al lloc oportú sense haver de fer res més.

I ja que estem, t’imagines un vehicle que et deixa a la porta de casa i es busca solet aparcament? Fins i tot se’n va sol a la gasolinera per omplir el dipòsit. I programat per venir-te a recollir de nou a casa a l’hora exacta marcada. O fins i tot, un vehicle de butxaca... té volum, hi caps tu, la toupe i les maletes, o el què faci falta – emmotllable segons necessitat. Però un cop et deixa a casa, es desinfla en mil·lèsimes de segon i com aquell que s’endu la clau, endur-te’n el vehicle a la butxaca per, si cal, tornar-li a donar forma i volum segons conveniència al dia següent. (Amb el tele-transport aquest capítol el tindríem solucionat...)

T’imagines una nevera que et suggereix el menú ideal segons dieta sana, i perquè no es facin malbé els aliments que guarda?

T’imagines poder veure una pel·lícula de la teva vida havent pres decisions o opcions diferents a les que vius?

T’imagines poder enviar emocions de manera que contagiessin els receptors? T’envio l’alegria que ara sento. T’envio la força que vull encomanar-te. T’envio el meu somriure per veure el teu... 

T’imagines imaginar que algú o alguna cosa pogués fer real tot el què som capaços de imaginar?